Continuant en un estudi per damunt damunt de les perles sembrades per els nostres “il·lustrissims”, l´apartat 3.8., porta per titul “Les unitats fraseològiques, generalment pròpies de la comunicació oral espontània” Tenim: “a estall, a soles, a tothora, al remat, bona cosa, fer parlar, fer rogle, més aïna / més aïnes, ser oli en un cresol, tindre seguida, tirar (traure) el lleu, traure trellat”

¿Qué vol dir “pròpies de la comunicació oral espontània”? ¿Qué no apleguen a servir ni per a la comunicacio oral “a conciencia”? I per supost, imagine, que tampoc per a la comunicacio per escrit.

Anem a vore eixemples que contradiuen als nostre “il·lustrissims”. Estudiarem a soles els tres primers:

A ESTALL.

Llibre del Consolat del mar.

Cap CXCIX: “Si algun maestre d´axa o calafat pendra o fara alguna obra a estall…”

Manual de consells medievals de Xàtiva. Anno a Nativitate Domini millesimo CCC ° LXX octavo

“…que preguaven lo dit consell que la obra del dit pont se donàs a stal o.s fes per aquella millor manera que al dit consell plagués… o al pas del molí d’en Jacme Pich o en altre loch, ne si la dita obra se darà a stal…”

Capítols i elecció dels oficials de la fàbrica de la Llonja. 20 novembre 1481

“…hajen a tenir per contents d. llurs salaris o estalls…”

A SOLES.

“Lo Spill o llibre de les dones”

334    Lo desplaer

335    ffon meu a soles:

336    trobi violes

337    en lo meu ort

“Lo Passi en cobles”

974    cridant a Iesus vengues prop de si

975    y a soles los dos en tal consistori

976    del fet que no era a ell tan notori

977    demanda li feu dient prest axi

“Lo Sompni de Johan Johan”

2401    Qui ab cunyats entra en missa

2402    se n’hix a soles.

2403    E donchs que us par d’estes resoles,

2404    mosenyer meu?

“Tirant lo blach”

“…quant es gran repos practicar de raons a soles ab aquella persona que hom ama.”

“Com lo filosof fon davant lo Rey a soles dins una cambra…”

Los Jurats de la ciutat de valencia. 31, maig, 1441

“…revocant la dita lexa ab un codicil, lexà tot lo dit argent seu a la dita muller del dit maestre Jacme Roig a soles, e axí és morta.”

A TOTHORA.

Privilegis d´Onda. 1335, maig 26.

“…car segons la carta de la població dessus aplegada, e los furs preallegats, a tot hora…”

Jardinet de Orats.

520    començare invocant tot hora

597    Minerva grant y trasparent Aurora

“Reportori general y breu sumari per orde alphabetich de totes les materies dels Furs de Valencia”. Nofre Berthomeu Ginart. 1608.

“Instruments y actes publichs tot hora fan plena fe. For 17. rub de sententiis,&c fol 164”

Com es pot vore, ni els nostres classics del sigle d´or valencià ni els redactors de llibres de dret de l´epoca, feen cas als “nostres i·lustrissims” ¿Quina es la rao per la qual es volen desacreditar les particularitats valencianes? ¿Es eixa la misio de l´AVL?

He comentat que l´objetiu de l´Academia es fer un “totum revolutum”, una revolica, que diluixca les caracteristiques que individualisen la llengua valenciana. En aixo, la fan desapareixer. ¿Eixemples? Vejam algunes de les paraules que trobem en el “Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià”, que forma part dels “Documents Normatius” de l´Academia:“noi, noia; nois, noies m. i f. [Ó]”, (chiquet); “tarda; tardes f.”, (vesprada) “verola veroles f. [Ó]” (pigota); “abans-d’ahir adv” (despus ahir), “xarampió; xarampions m.” (pallola) “totxo, totxa; totxos, totxes adj. i m. i f. [ó]” (rajola) “bufera; buferes f. [é]” (albufera)…

L´articul 3 de la “LLEI 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua” establia que es misio de l´Avl “…vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló”. ¿Formen part “noi, tarda, abans d´ahir, verola, xarampió, totxo, bufera…” de la  tradició lexicografica, literaria valenciana? ¡¡No!! ¿Formen part de la realitat llingüistica genuïna valenciana? ¡¡No!! ¿No es aço un flagrant incompliment de la lley? ¿No existix forma legal de plantar-los cara i defendre-nos? ¿O es que tenen bula per a fer lo que els rote?

Vegem que esl nostres “il·lustrissims” manipulen a estall i a tothora. A vore si es queden a soles.

Anem a continuar en l´apartat 3.6 del “acord” descordat. Els nostres resabuts “il·lustrissims” diuen que son “innovacions del valencià modern”: “amollar, bigot, *boçar / llançar, bonegar, botella, *botijós / tartamut, calcetí, catxerulo, clòtxina/musclo, cosquerelles, *desficaci, desgel, desnugar, *dessubstanciat, *destarifat, *destrellatat, *desvanit, encanar-se, escabussar, escabussó, escopinyada, joguet, jupetí, milotxa, monyica, nuc, nugar, pallola, pitera, poregós, prunyó, puntelló, reballar, regallar, rogle, roín, rua (de pa), *tararot, tomaca, *trompellot, voladoret.”

AMOLLAR. “Lo proces de les olives” de Jaume Gaçull. (s XV)

33       Hi, per que millor degues conduhir los,

34       y al menys de Moreno fes taula lo ioch,

35       entri ab la sua per que, poch a poch,

36       tirant hi mollant, pogues avenir los;

BOTELLA. “Lo Espill” de Jaume Roig. (s XV)

686     carniseria

687     cert infinida,

688     he sense mida

689     botelleria,

690     paniçeria

TARTAMUT. “Sermons”de Sant Vicent Ferrer. (s XIV)

“…sent Valero, arquebisbe de Saragoça, qui ere tartamut,…”

“Liber Elegantiarum” de Joan Esteve (s XV)

“Home grosser fat tartamut” (p.190)

“Lo Sompni de Johan Johan” de Jaume Gaçull (s XV)

577     car may naixque nenguna d’elles muda,

578     ni menys ne viu yo tartamuda

579     nenguna may.

580     Puix fon passat hun poch espay,

CLOCHINA. Sanchis Guarner, en la seua colaboració per a l’“Enciclopèdia de la Cultura Española”, escrigué sobre el valencià: “Algunos de los valencianismos léxicos de ascendencia mozárabe, presentan huellas de las leyes fonéticas de aquella habla, como càrritx, carxata, clotxa, clòtxina, cuquello, fardatxo”

ESCABUSSAR. “Lo Espill” de Jaume Roig. (s XV)

631     hi d’un vell guall,

632     lo riu avall

633     la cabuçaren

634     he la llançaren.

“Liber Elegantiarum” de Joan Esteve.(s XV)

Acabuçala en lo pou (p. 73)

Mes se a nadar e anar davall laygua acabuçat (p. 243)

REGALLAR. Llibre d’obres d’En Pau Rossell, (Frares Predicadors de la ciutat de València).A.R.V., Mestre Racional, núm. 11.643,  MCCCCLXX

“… perque la volta de la coberta per pluges se era ploguda e havia fet regals de dins e de fora, los quals de tot nols pogueren tolre…”

ROGLE. “Liber Elegantiarum” de Joan Esteve.(s XV)

Com aços contas estant molts en un rotle fet. (p 118)

“Constitucions del convent de Sant Josep de Valencia”. (s XVI)

“… estiguen totes circuint lo llit de dita defuncta en modo de un rogle, y lo sacerdot al cap del llit…”

ROIN. “Lo Proces de les olives” de Jaume Gaçull.(s XV)

261     per ço quant la lantia fa lum esmortida,

262     se pot be coneixer ab fusta raho

263     que deu tenir l’oli escas hi a mida,

597     o es de la metcha roin lo coto.

“Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell. .(s XV)

“…..vol molt subtilment mirar moltes voltes li esdeve que elegeix la mes roin e en especial en els amors honestes e licites.”

TARAROT. “Breu descripcio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat el rey don Phelip…”. de Gaspar Guerau de Montmajor  (1586)

Més viu faltar en lo avalot

lo tararot doctor Reguart,

que Déu me’n guart,

per Déu exir

I es que començant pels mossaraps valencians, seguint per Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Joan Esteve, Jaume Gaçull, Joanot Martorell… ¡Seran moderns! ¿No vos els imagine-ho a tots en Canal 9 ballant un rap? ¡Ah! i Gaspar Guerau de Montmajor, ademes de modern, es un informal, perque que sapiau que segons els nostres “il·lustrissims” “Les formes precedides d’un asterisc no són recomanables en els registres formals”. ¡Deu meu! ¿Que hem fet els valencians per a mereixer aço? Practicament totes les demes paraules, les tinc documentades en els sigles XVII i XVIII. Si parlarem d´arquitectura, per supost, no estariem parlant d´arquitectura moderna.

La conclusio es que hi haura que lligar curt als “il·lustrissims” a vore si els fem treballar. (sense passar-nos, no els regalle la suor pel front). Esta clar que no podem amollar-los perque en la seua faena son prou roins i si els demanes contes es fan els tartamuts. Mes que a treballar pareix, que tots en un rogle, es dediquen a menjar clochinetes, en bones botelles de vi (del Penedes). ¿Seran tararots? A vore si fa falta escabussar-los el cap per a refrescar-los les idees.

L´“ACORD” DE L’ACADEMIA SOBRE EL “RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ.” (I)

El contingut del titul que he donat al present articul, es troba publicat en el DOGV de 24/06/2002

Eximenis, en 1383, en “Lo regiment de la cosa publica”, definí la llengua valenciana, al dir: “…lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres he ha presos los millors”.

Els “il·lustrissims”, per conte d´identificar i establir “los millors” vocables, els barrejen en “los pus durs e los pus mals sonants vocables” del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la dilucio de la llengua valenciana dins d´un “totum revolutum”, que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen.

No contents en aixo, intenten el desprestigi de formes valencianes baix el pretext de mes o manco “venerabilitat” segons el temps de quan es troba documentada, o segons diferents registres, de tal forma, clar, que el registre formal sempre correspon en la forma catalana, aplegant al ridicul de calificar expresions valencianes com a “pròpies de la comunicació oral espontània”.

Mamprengam a alçar i llevar caracetes: En l´apartat 3.5, parlen de”paraules vives en els parlars actuals, no documentades en texts dels segles XIII al XVI”. Son: “coentor, corfa, gasto, iaio, quadro i xicotet”. Les emparellen en paraules “que en alguns registres alternen amb les variants o els sinònims usats pels nostres escriptors clàssics”: “coïsor, escorça, despesa, avi, quadre i petit”. Vejam:

CORFA.

Thesaurus puerilis (1579). Onofre Pou. Reproduccio facsimil París-Valencia (p 37).

“Les cloves , o corfes hoc, putamen,inis.”

¿A on esta el erro de la AVL? ¿Que no s´han llegit el Thesaurus pueriles o que no saben que 1579 es sigle XVI? Siguent una paraula d´orige arap, ¿Que mes dona quan estiga “documentada”? Tot son enredros, per a donar mes “cientifisme” a “escorça”, que si be es cert va ser usada pels nostres classics, hui es simplement una paraula morta en valencià, i una paraula morta, com la carn morta, fa pudor.

GASTO.

“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 9.3. Any 1589. (p 391).

“Los dits illustres administradors del dit Spital General… cobrar totes les pecunies que seran necesaries y pagar tots los gastos salaris y despesa de dita obra nova…”

QUADRO.

“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 3.2c. Any 1497. (p 374).

“…acabar de obrir los fonaments dels quatre quadros fins l´aygua e per acabar de lançar los fonaments e per fer tres tapies en alt de tres quadros e mes una parada mes en un quadro que foren quatre e fer tres portals dels tres quadros entre reble e calç e arena e ragoles e miges…”

Per cert, aconselle als responsables de la EMT, o a l´alcaldessa de la ciutat de Valencia, que lligguen aço, i que lleven la coentor de “quadre de preus” per a posar-ho en valencià: “quadro de preus”.

CHICOTET

“La ciudad en la memoria: Los códices de la catedral de Valencia”

“Dilluns a XIII d’octubre de M CCCC XXX huyt…Item, comprí quatre llibrells mijanets e tres xiquotets per a obs de pastar algepç en la dita obra…”

Com es veu, no es que “chicotet” no estiga documentada en el XVI, ¡Es que esta en el XV! (1438). No esta de sobra dir que la paraula classica valenciana per a dir chicotet, no es petit (encara que alguna se pot espigolar), es “chic”, o “chiquet”.Nomes un eixemple: “Lo Spill o llibre de les dones” de Jaume Roig (s XV).

2975 me·n feu parlar,

2976 ffeu me contar

2977 qu’era chiqueta

2978 quant fon mongeta

Vegem, que de sis paraules, quatre erros com a minim. I aixo, ho mires com ho mires, te poses com te poses, es un suspens com un cabas, una bona carabassa. La conclusio no pot ser mes trista: els nostres “il·lustrissims” son uns indocumentats (perque no troben documents, clar). Un aficcionat com yo, troba documentacio, que tota una quadrilla de gent, composta per professors universitaris en grans cervells (¿O tot es corfa?) en salaris gens chicotets, en gastos de pressuposts millonaris i becaris al seu servici, no troben. A este pas, mai figuraran en el quadro d´honor de valencians ilustres ¿O es que no busquen perque no els interessa?

]]> http://realacademia.wordpress.com/2009/05/09/l%c2%b4acord-de-l%e2%80%99academia-sobre-el-ric-repertori-lexic-i-fraseologic-valencia-i/feed/ 0 lenguavalenciana http://realacademia.wordpress.com/2008/10/16/el-gav-ofrece-su-sede-para-el-encuentro/ http://realacademia.wordpress.com/2008/10/16/el-gav-ofrece-su-sede-para-el-encuentro/#comments Thu, 16 Oct 2008 12:43:13 +0000 lenguavalenciana http://realacademia.wordpress.com/?p=8 ]]> <p><img border=”0″ src=”http://img518.imageshack.us/img518/9837/image001xp1.jpg” align=”left”>El GAV ofrece su salón de actos a los organizadores del Encuentro, para poder realizar las sesiones preparadas con normalidad. Reproducimos comunicado oficial recibido desde el Grup d’Accio Valencianista.<p><b>El Grup d’Accio Valencianista oferix la seua seu per a que es puga celebrar el I ENCONTRE DE NOVES TECNOLOGIES EN LLENGUA VALENCIANA. </b></p>
<p>Davant la sorprenent notificacio per part de la RACV als organisadors del I ENCONTRE DE NOVES TECNOLOGIES EN LLENGUA VALENCIANA de que no es podia celebrar dit encontre en la seua seu, a tres dies vista de fer-se ( estava anunciat per a este dissabte, 18d’Octubre ). El GAV ha pres la decisio de ficar a disposicio de “valencia.org”, aixina com de la resta d’entitats, la seu seu de Valencia capital per tal de que dit encontre es puga celebrar proximament i en la data que ells consideren millor.</p>
<p>Des d’el GAV consideren que una iniciativa tan important per al futur del valencianisme en general i de la Llengua Valenciana en particular, no pot deixar de celebrar-se per culpa dels problemes interns de la RACV. Es per aixo que mosatros oferim desinteressadament totes les nostres instalacions i infraestructura per tal de que el “valencianisme en Internet” puga desenrollar unes jornades de treball que de segur resultaran fructiferes i profitoses per a tots els valencianistes.</p>
<p>Per supost l’oferiment del GAV es fa per a totes les webs que l’organisacio considere oportú convidar i sense cap censura previa, ni dels ponents, ni dels assistents. L’unic que busquem en esta iniciativa es favorir l’encontre entre diferents webs valencianistes, sense buscar en cap moment un nou enfrontament ni en la RACV, ni en ninguna atra entitat valencianista. Pero no podem deixar de llamentar publicament l’actitut obstruccionista dels responsables de la RACV, en un tema en el que ells deurien d’haver segut els primers interessats. Esperem pel be de l’Idioma Valencia que l’irresponsable decisio d’alguns, no derive en una “guerra de webs” com a reedicio de la tristament famosa “guerra dels accents” i que tambe va ser provocada per certes desafortunades decisions de la RACV que encara hui estem patint els usuaris de la Llengua Valenciana.</p>
<p>En Valencia, cap i casal, a 16 d’Octubre de 2008.</p>
<div style=’text-align:center’>

Sin duda, una buena explicación

Las jarchas, lo que les molesta a los catalanistas

Las jarchas son parte de una tradición románica común constitutivas de la base de la moaxaja y del mismo zéjel, refelejan una canción tradicional y popular hispano-musulmana”, explica el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid, Manuel Mourelle de Lema.

Las jarchas estaban en los poemas árabes y hebreos de los siglos XI y XII. En estas estrofas poéticas sus versos finales aparecen en romance, el latín evolucionado que sobrevivió a la dominación árabe.

“Los versos de las jarchas estaban tomados de poesías populares preexistentes en romance, que constituyeron la base métrica y musical sobre la que se construyó la moaxaja árabe”, prosigue Mourelle.

La totalidad de las jarchas hoy conocidas proceden de moaxajas compuestas entre los años 1000 a 1150. Los valencianos podemos alardear de ellas, pues contamos con autores musulmanes y hebreos, que compusieron jarchas, cancioncillas de amor. Por el contrario, los catalanes no tienen ni un solo caso, que se conozca, hasta el momento.

Entre los poetas valenciano- musulmanes que utilizaban las jarchas están Ibn al Labbaba, de Dénia; Ibn Labbun, señor de Murviedro; o Ibn Ruhaim, de Bocairent. En ellos se puede leer estas jarchas, escritas en árabe, y cómo acababan en versos escritos en romance, el latín evolucionado y corrompido de los romanos, que a la larga se convertiría en nuestro actual valenciano.

Totum continuum
Un valenciano, el de hoy, que se remonta al latín de la colonización romana de nuestro territorio, y que -en palabras del profesor Gómez Bayarri- no es otra cosa que un ‘totum continuum’, desde entonces a nuestros días, enriquecido por diversas y profundas aportaciones lingüísticas de otros idiomas, fundamentalmente árabes.

Un latín que sufrió una ralentización en su evolución y desarrollo, por la fuerte arabización, pero que nunca desapareció, no quedó exterminado, como afirma Manuel Sanchis Guarner, al que todos los catalanistas le siguen ciegos y a pies juntillas, sin rechistar ni analizar críticamente sus teorías.

Guarner, más o menos, vino a decir que aquí llegaron a última hora de la ocupación árabe tribus muy violentas y acabaron con todos los mozárabes, y con ellos con su lengua romance, por lo que se interrumpió la cadena lingüística latina y se produjo un vacío idiomático autóctono. Que es lo mismo que decir que pasaron a cuchillo, como conejos silvestres, a todos los valencianos que tenían DNI árabe ni certificado de sangre musulmana.

Este cuento de ciencia ficción made in Sanchis Guarner se ha convertido en dogma de fe incuestionable para los catalanistas, dado que es la única manera de cuadrar, a martillazos con la historia, claro, que lo que hablamos aquí no es fruto del latín de los romanos, pasado por el tamiz de tantos siglos de historia, sino una lengua ‘ex novo’, una lengua de conquista, que nos trajeron los cuatro soldados analfabetos catalanes que iban con Jaime I, los cuales culturización en un plis-plas el Reino de Valencia, sin Canal 9 ni AVL que les ayudara.

Profesores ‘supermanes’ debieron ser aquellos aventureros o los nuestros alumnos muy aventajados para, en apenas pasados doscientos años de la conquista, aquí, en Valencia y Gandia, teníamos ya un porrón de escritores que conformaron el Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas. Que se sepa, los catalanes siguen sin tener su Siglo de Oro, por lo que se ven obligados a tomárnoslo prestado.
Les quería contar estas cosas, porque aquí es donde está la madre del cordero. No hay otra manera de vender la cabra de que hablamos catalán que predicar que porque nos lo trajeron los catalanes.

Fulminan de un plumazo toda la historia de Valencia y su Reino, y la de su lengua, hasta 1238. Y no sólo lo están haciendo los catalanistas de devoción y fe, también los tontos útiles que les siguen el juego y les ríen las gracias, porque creen que así quedan más “modelnos y chulis”.

Els premis s’entregaran en l’Hotel Astoria de Valéncia el dia 25 d’abril

Valéncia, 11 de febrer de 2008.-

La Junta Directiva de l’Associació Cultural Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valencianas comunica, que en motiu de la concessió dels premis “Ausias March ” 2008, els destinataris d’estos guardons enguany són:

• Ausias March Individual:  Dr. En Pedro C. Cavadas Rodríguez, per la seua important i destacada labor en el món de la medicina, lo qual ha fet que siga acreedor de  numerosos mèrits i reconeiximents en el seu àmbit professional.
• Ausias March Colectiu: Hospital Universitari La Fe, per la seua important i vital labor hospitalària i d’investigació havent-se convertit en un referent necessari en el món hospitalari.

Dr. Pedro C. Cavadas Rodríguez

Naixcut en novembre de 1965, completà la Llicenciatura de Medicina en 1989 en Martícula l’Honor, i l’especialitat de Cirugia Plàstica i Reparadora en 1995. Ademés és Doctor en Medicina cum laude per l’Universitat de Valéncia.

Entre els seus mèrtis científics destaquen ser guanyador del Premi Internacional FILAP de Residents en 1994, del Premi Millor Resident de Microcirugia en EE.UU. en 1995, ser autor fins a hores d’ara de 60 publicacions internacionals, i haver assistit i organisat múltiples cursos en Cirugia Reconstructiva, tant a nivell nacional com internacional.

Hospital Universitari La Fe

L’Hospital Universitari “La Fe” és un hospital públic integrat en la ret d’hospitals de la Generalitat Valenciana. Atén les necessitats sanitàries de la seua àrea de salut assignada, és l’hospital de referència de la Comunitat Valenciana i està obert a les demandes d’unes atres Comunitats.

Dona assistència sanitària especialsiada, universal, integral i personalisada en forma d’urgència, ambulatori, hospitalisació i domiciliari. Aplica mijos preventius, diagnòstics, curatius i rehabilitadors en la finalitat de conseguir el màxim índex de salut de la seua població.

Com a Hospital Universitari desenrolla investigació i docència pre i postgrau, en l’àmbit de les ciències de la salut.

Coopera en l’Atenció Primària, unes atres institucions i centres implicats en la salut, fomentant acorts en ells per a garantisar la continuïtat assistencial i la millora global del sistema.

—

L’acte d’entrega d’estos guardons tindrà lloc en l’Hotel Astoria Palace de la ciutat de Valéncia el pròxim dia 25 d’abril a les 21:30 hores.

——-

Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fon fundada en 1986 com a organisació sens ànim lucratiu, que dona soport humà a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, trobant-se entre els seus objectius la difusió de la cultura, història i patrimoni valencians, promovent investigacions en estes àrees.

Els Premis Ausias March venen entregant-se des de 1989, havent contat entre els guardonats a personages i entitats com Julián San Valero Aparisi, Bernardo Adam Ferrero, Círculo de Bellas Artes, Fundación Valenciana de Estudios Avanzados, Eduardo Primo Yúfera, Institut Valencià d’Investigacions Agràries, Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Institut Valencia d’Oncologia, Ateneu Mercantil de Valencia, Institut Valencià d’Infertilitat, la Universidad CEU – Cardenal Herrera, José María López Piñero, Centre d’Investigació Príncipe Felipe, etc., etc., sempre baix el punt de mira de reconéixer a personages individuals i entitats que  destaquen en el camp de l’investigació tant en les humanitats com en les ciències.

Real Academia de Cultura Valenciana

Estudio sobre la Lengua Valenciana

1.- Considerem l’AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l’independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.

2.- Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s’han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de l’AVL, ya que alguns d’ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.

3.- També considerem irregular el nomenament que s’ha fet dels 21 acadèmics, ya que segons la llei de creació de l’AVL no s’ha fet “segons criteris d’evaluació objectiva” sino seguint uns criteris estrictament polítics.

4.- No considerem que la nostra sensibilitat o postulats llingüístics de valencianitat i autoctonia de la llengua valenciana estiguen suficientment representats en el sí de l’AVL en garanties per a poder influir de manera eficaç en les propostes finals.

5.- És inacceptable que l’AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l’Estatut d’Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa l’AVL.

6.- Exigim un debat sobre ortografia valenciana entre les normes ortogràfiques del Puig i les Bases de 1932 i que s’adopte l’ortografia que més s’adapte al valencià, a l’hora que denunciem una manipulació tendenciosa de les originals bases del 32, a on no s’arreplega el dígraf -tz- en la terminació – isar , s’accepten formes com ab o lo i certs usos de la ch que hui l’AVL ignora.

7.- Nos reafirmem en el contingut del “ Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana ”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a l’AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s’arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per l’AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de l’AVL per part del valencianisme cultural.

8.- No podem acceptar que el debat sobre el valencià es reduïxca a una simple negociació o mercadeig pel qual es fan oficials unes quantes paraules valencianes junt al cabal lèxic català. La llengua valenciana és molt més que un lèxic diferent i es fa necessari reconéixer i fer norma la seua morfologia nominal i verbal, la seua fonètica i la seua sintàxis que és lo que realment caracterisa al valencià.

9.- És inacceptable que l’AVL faça del valencià una dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s’oferix generalment primer la forma catalana i després la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d’introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.

10.- És inadmissible que l’AVL calle davant dels constants atacs que rep l’idioma valencià a nivell autonòmic, estatal i internacional, mostrant una falta de criteri, d’operativitat o lo que és pijor de desacort intern, prova de que no és una via vàlida per al consens que tant necessitem pel be de la recuperació, dignificació i difusió del valencià.

Valéncia.  RACV

Real Academia de Cultura Valenciana

Estudio sobre la Lengua Valenciana